Mas Duran i Pujol

En la qüestió nacional Mas es troba en una posició intermèdia entre Duran i Pujol. Però en aquest cas la centralitat no li dóna força sinó que n’hi resta. Els seus plans B, Duran més espanyolista i Pujol més independentista, no tenen intersecció; serà un tot o res. Encara que ens parlin de la divisió de la societat el que més deuen témer és la divisió del bipartit. Ja no poden nedar i guardar la roba perquè la crisi els l’ha presa, ens l'ha presa. Si la recuperació econòmica no és prou evident i no permet tornar a somniar en la multiplicació dels pans i dels peixos al cove, el dilema que ara té Jordi Pujol serà un atzucac per a la coalició. Més val que Mas espavili.

La credibilitat i la confiança

Les polítiques de l'anar fent tendeixen a justificar-ho tot per continuar allà mateix. Res esdevé greu als ulls de la continuïtat malaltissa: anem tirant amb nuclears, anem tirant sense estat propi, anem tirant sense titulacions... i a sobre ens diuen que són necessàries, que la independència és impossible, i que és de república bananera demanar la dimissió dels polítics que menteixen. Tot el mateix dia. I així anem generant confiança entre la ciutadania i donem credibilitat a la política. A veure si arriba ja la primavera i ens encenem una mica, no trobeu!

Un principi...

Amb la mel als llavis és aquesta sensació d'incomplitud tan llaminera, patriòtica, política, social i si ho voleu també carnal amb què a Catalunya ens quedem amb les ganes. Pot ser que aquest bloc sigui també un intent, una frivolitat momentània que duri només aquest comentari: el temps ho dirà. No hi diposito gaires expectatives, ni prometo, ni pretenc; senzillament començo un espai per veure què sóc capaç de posar-hi, durant quant de temps, amb quina freqüència. A veure què passa...