No comparteixo les alegries mundials i mundanals ni els escarafalls belicopatriòtics d’Obama per l’assassinat de l’assassí Ossama Bin Laden. Bàsicament no ho comparteixo perquè demostra la feblesa de la justícia internacional, perquè abona i pregona la primitiva veu de la llei del més fort, perquè instaura els judicis sense jutge, sense justícia, sense legalitat, perquè justifica la pena de mort aleatòria, dictada pels polítics i no pels tribunals... Bin Laden era un objectiu polític i militar (d’una guerra no declarada), era un enemic de la ciutadania, un perill per al món, d’acord. Precisament per això, perquè era un símbol de la bestialitat del fonamentalisme i de la injustícia calia fer-lo seure al banc dels acusats. Els nostres fonaments legals trontollen quan a qui ha ordenat i inspirat milers d’assassinats, segrestos i extorsions, li disparem a matar en una operació premeditada. Fent-ho renunciem al nostre ideari, al dret humà de tenir un judici just, renunciem a la separació de poders; fem un acte totalitari que dóna arguments als mètodes expeditius d’alguns governs i de tot tipus de malfactors. Perquè hauríem d’alegrar-nos-en els ciutadans i ciutadanes? Sé que moltes persones viuran aquesta notícia com la desaparició d’un perill, jo la visc com l’enèsima confirmació d’un altre: la progressiva pèrdua de garanties jurídiques i institucionals dels nostres estats de dret.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada