dimarts, 2 d’agost de 2011

Agost de les matances



Els tancs s’acarnissen a  Síria i el consell de seguretat de l’ONU, com massa sovint passa, juga al joc de la pilota o més aviat a allò que en dèiem jugar a “mate”. Encara que, ben pensat, aquí sembla que la norma iinternacional no permet salvar ni ressuscitar ningú.

El que sí que està mort i enterrat és en ZP. L’altre dia – curiositats de la política – va ser ell mateix qui va sortir en públic a anunciar les seves exèquies; vestit de mort, amb cara de mort però sorprenentment loquaç i venent rodes de molí, com sempre, en nom del govern d’Espanya que ens ha salvat de la crisi anunciava la convocatòria a les urnes (no les de cendres mortuòries sinó les electorals).

El PSC per no rematar-se posposa el seu congrés pels volts de Nadal: potser l’estovament ambiental propi de l’època ajudarà a discernir sobre l’aplicació de l’eutanàsia a les sigles del partit o potser (posats a somniar) la majoria absoluta que treurà Rubalcaba i la Chacón a Espanya els estalviïn els maldecaps de tants enterraments com hauran de fer.
 
Als Estats Units una colla de freakys malalts de Déu i dels manaments ultraconservadors i neoliberals tenen en escac mat al quasi desgovern d’Obama i han fet passar les morades fins i tot al partit republicà. En castellà ja ho diuen: cria cuervos ... sovint no s’esperen ni a que estiguis mort per a treure’t els ulls.

Les finances mundials continuen improvisant la redistribució de la riquesa a costa de l’empobriment de gairebé tothom i la mort segura de milers de persones: la banya d’Àfrica ha comprat quasi tots els números d’aquesta loteria de la mort.

L’agost és temps de matances desapercebudes, temps de poques reaccions i indignacions. I és que el descans, fins i tot l’etern, durant les vacances té un altre preu i sobretot ens proporciona un oblit lleuger. No és d’estranyar que polítics, assessors i criminals concloguin amb allò tant conegut de: matem-ho.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada