dimecres, 22 de maig de 2013

Capitana del Semíramis



M’imagino Llanos de Luna com la nova capitana del Semíramis - vaixell de la Creu Roja francesa que va retornar en 1954 centenars de membres de la División Azul que havien estat presoners a l’antiga Unió Soviètica i que foren desembarcats a Barcelona-.

Entre lífting i lífting, a la seva proa, com si del Titànic es tractés, canta el Cara al sol rebent contra vent les escopinades dels ingrats catalans. Les “ambaixades catalanes” haurien de treballar aquest tema amb la diplomàcia de Putin potser en treurien algun rèdit... ai no! Calla, que potser també acabaria amb un desgreuge per haver-los empresonat.

A l’època els presos foren rebuts eclesiàsticament pel bisbe Modrego a la basílica de la Mercè. Déu, Pàtria i reus, quina vella terna! Ara però els nostàlgics de les grandeses d’Espanya només poden ser “diplomats” en les entranyes de les clautrofòbiques casernes de la benemèrita i per part del fantasma de l’òpera dels tres rals: la púrria de la púrria. El més lamentable és el reconeixement ministerial d’aquest oprobi. Quantes més n’haurem d’aguantar de l’operada i del ministre?

Cap comentari:

Publica un comentari