Ahir, 10 d’abril, Barcelona va celebrar un Sant Jordi avançat i sense llibres. Una festassa de civisme i participació resultat d’una feinada de milers de persones que creuen que el país s’ho val. Una gernació, els organitzadors i els participants, que s’han compromès més enllà del vot. Un gruix de gent que ara ja està disposada a anar més enllà. Un gruix de gent que volem més, que estem esperant fer més camí. Un camí que no és de tot o res sinó de participació o res. O ens impliquem o correm el risc de continuar esperant els líders que calculadament aguaiten la majoria que els entroni. Entronarem quan calgui els líders però només amb l’esforç sostingut de tots els que diem sí avançarem degudament. La voluntat és imparable.
La mare té setanta anys està ingressada en un centre sociosanitari força gris. Va en cadira de rodes perquè s’està recuperant d’una caiguda en què es va trencar fèmur i turmell. La recuperació és llarga i sovint descoratjadora. Ahir quan vaig dur-la a votar perquè m’ho va demanar somreia i li vaig veure la il·lusió al rostre per primera vegada en força temps. El dia ens acompanyava, el país també.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada