El president Mas ha fet un discurs Obama que per a mi ha estat una decepció Obama (estic acostumat a les decepcions...). El president ha reblat el clau del discurs insistint amb una pregunta que fa referència a l’egoïsme que significaria no estalviar avui per deixar un futur millor a les generacions sufixes (l’adjectiu és meu i és que es tracta de la generació immediata, la que ens precedeix enganxada als talons). Mas diu que per primer cop correm el risc que l’escenari que deixem als nostres fills sigui pitjor que la que s’han trobat els pares i que això no ha passat mai (deu ser el mai dels homes que és com el sempre de Lampedusa: a tot estirar un segle o dos i perquè tot vagi a pitjor). Jo el que veig és que la generació present, no la futura, ja està passant les morades – amb més mòbils i TDT i feisbucs – però sense casa i sense feina i a 80 km per hora i no com els de la F1 (que deu ser el progrés en què ens volen emmirallar: rics i famosos i a tot drap).
El que no ens diu el President és quina és la mesura del seu desitjat progrés. Entenc però que es refereix al progrés econòmic basat en el capitalisme, o sigui el progrés econòmic d’uns quants en perjudici d’uns molts. Els sacrificis que fem avui deixaran un món millor als nostres fills (de fet els vostres fills, perquè jo no en tinc), és cert. I no pas per deixar-los les butxaques més plenes sinó senzillament per poder existir en un món que no estigui amenaçat permanentment per l’extorsió dels que menys tenen en benefici dels que més acumulen. Ens ha tocat pagar les borratxeres financeres de les festes privades a què ni el propi Mas ha estat convidat i res no em fa preveure que això hagi de deixar de ser així.
La nostra responsabilitat no està només amb els nostres fills sinó amb el planeta i amb la humanitat. La turbina de la recuperació econòmica basada en el creixement s’ha aturar encara que per això perdem alguns privilegis. Mentre el 20 % de la població mundial consumeixi el 80 % dels recursos del planeta i unes 350 persones tinguin la mateixa riquesa que el 40 % de la humanitat (2.741.678.400 de fills i filles d’humans i humanes) viurem en crisis moral i econòmica permanent.
Engany fora i de fet és que la pèrdua de benestar no serveixi per a res més que per a garantir el benestar de quatre gats. Estic d’acord en què en situacions delicades cal agafar les tisores i retallar però hauríem de començar a conscienciar la gent que de la retallada n’hem de dir decreixement - que d’entrada no és cap garantia de més igualtat o de justícia social – però sí que s’ajusta a la veritat. I de sortida que el decreixement gestionat per la dreta no sé perquè però té tota la pinta d’acabar abans amb les festes populars que no amb les privades. Dir la veritat President té aquestes coses, aquest és l’autèntic acte de responsabilitat envers les generacions futures; la resta és un nou engany per als nostres fills.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada