dijous, 24 de novembre de 2011

La crisi i la funció pública...




No sóc, ni molt menys dels que em mostro contrari a una reforma en profunditat de la funció pública en tots els seus aspectes, des de l’accés fins a la sortida. Sóc dels que penso que realment és una anormalitat aristocràtica que els funcionaris (i molts representant públics) tinguem garantit el sou de per vida. Salvada una renda mínima universal, qualsevol persona d’esquerres, no hauria de justificar aquest privilegi diguem-ne d’eternitat laboral...

El problema actual és que el govern de les retallades vol matar tots els ocells d’un tret. Per un costat s’excusa en aquest privilegi per a retallar sous i per un altre planifica acabar amb el privilegi. Primer sense sou i després sense feina: primer ens emparem en l’excusa, després ens carreguem l’excusa.

Sé que per entrar en negociacions delicades cal entrar sempre amb dues o tres cartes a la partida però no podem ser tan barroers ni tan poc transparents. Si les cartes a jugar són rebaixa de sou o pèrdua de privilegis, cal denunciar que es barreja deliberadament allò que hauria de ser puntual amb allò que hauria de ser permanent. Per avançar en la superació d’aquesta crisi cal prendre mesures sostenibles i de llarg abast tant com delimitar les provisionals i de traç curt (el famós vol gallinaci), mentre que precisament s’està fent tot el contrari.

Siguem seriosos. Estic d’acord amb les retallades conjunturals sempre que siguin reversibles quan la crisi remeti, Estic d'acord amb la reforma de la funció pública sempre que sigui global i modifiqui d’arrel les disfuncions de l’administració: des de l’assignació de categories, fins a la productivitat, la promoció interna, passant pels complements dels càrrecs de responsabilitat inútils i ineficaços.

El que trobo que és inacceptable és que s’argumenti un privilegi – que en realitat es vol suprimir – per rebaixar sous, no tocar res més i treure's de sobre els elements incòmodes. La feina fàcil a l’administració és un tòpic que els polítics de nyigui-nyogui copien fil per randa: esforç zero i la responsabilitat pel veí (o va ser l’administració que ho va copiar dels polítics?).

Senyora Consellera de la defunció pública catalana, si té ovaris, comenci per on cal començar: reformi la funció pública en tots els seus aspectes i negociï-la amb els treballadors. Quant als sindicat, més valdria que es posessin les piles i deixessin a banda els seus “privilegis” atorgats en unes eleccions de participació ridícula. Per a ells el problema és que la gent no vota, per a mi la trava és que formen part del problema i no de la solució... van ser els tercers d’apuntar-se al tòpic.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada