dimecres, 2 de novembre de 2011

Quan cal preguntar...



Fer la pregunta encertada en el moment oportú és una habilitat esporàdica. N’hi ha que hi tenen el braç trencat a força de pràctica... però solen ser pocs, molt pocs i quasi tots i totes persones sàvies, instruïdes, persones que solen tenir la coherència de preguntar o preguntar-se incansablement. 

La majoria ens deixem portar per les preguntes que es fan els altres, mitjans de comunicació inclosos. Després hi ha els estafadors, els que pregunten quan els convé, que no és pas gaire sovint, i s’envolten de l’aparença de demòcrates. No és que estigui malament que preguntin sinó que solen fer-ho quan no toca o desprès d’haver-se estalviat un munt de vegades de preguntar sobre qüestions dels tot pertinents. Hi ha també el CEO que pregunta sistemàticament i el Papandreu que, amb el coll sota el peu i desprès d’haver entabanat Europa arranjant els números a pleret, ara, justament ara,  pregunta. Benvinguda la consulta però perquè ara i no abans?  Amb tots plegats qualsevol mètode socràtic és balder. Vulgarment diríem se’ns pixen. Fem-ho més fi: ens banyen amb micció.

I ara més preguntes: com ha arribat Europa a pensar que preguntar els seus ciutadans és un error?  I una possible resposta-pregunta ben fàcil... potser construint-se sense preguntar?. Per què les preguntes sempre arriben més tard del que caldria?. Per què els politicastres estan obsessionats a fornir respostes als seus ciutadans corders quan són ells els que massa sovint belen sota l’amenaça de la verga financera i els llops que aquesta anuncia constantment?.  La resposta és en la mateixa pregunta canvieu només el per què per un  perquè

No us passa a vosaltres que les respostes són de mal digerir quan no venen precedides per la pregunta oportuna?

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada