dimarts, 13 de desembre de 2011

Matar a pessigades



Els governs autoritaris tendeixen a establir estats socials de terror dominats per la por ciutadana a expressar lliurament el que pensen, a viure subjectes a unes condicions econòmiques i socials aleatòries que simulen controlar a caprici els mandataris,  i a règims de violència – fins i tot extrema – que ajuden a garantir que el nivell de temor dels ciutadans es mantingui en el lloc oportú per imposar, per imposar-se.

Sembla que la crisi actual està fent redescobrir que l’autoritarisme, quan pitjors són les condicions econòmiques i socials, més pot prescindir de la violència física. Això demana un esforç notable en mantenir una violència simbòlica d’allò més fina: la que s’exerceix tenint l’espasa de Dàmocles ben trempada sobre els nostres drets, el nostre confort o benestar, sobre el nostre ideal d’existència.

L’espasa original, la de Dàmocles, penjava del pèl d’un cavall a sobre del ric i n’amenaçava la felicitat pel mer fet de ser-ho. Els nostres governants volen fer-nos creure que els nostres drets són privilegis (riqueses) i que és just que l’espasa pendoli sobre nosaltres. És cert que el nostre benestar comporta una responsabilitat i és avui la de ser més ciutadans que mai i dir ben fort que tenir feina, encara que sigui a la funció pública, no és un privilegi sinó un dret i que la missió de qui ens governa no és coartar aquests drets sinó universalitzar-los. El joc de matar els ciutadans a pessigades és jugar amb la por de les persones i aquest joc és un joc de tirans.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada