A Espanya han escollit president i aquest ha parlat. El debat
d'investidura d'en Marianin ha servit per certificar que el cor de CiU a Madrid
està ben tocat: a Duran el PP li ha fet un bypass i l'espanyolisme – el de
dretes i el d'esquerres – passa de CiU, d’ICV i no diguem d’Esquerra. El no a
la investidura de CiU no ha estat una irresponsabilitat tal com el
neoconservadorpseudoesquerrà Manel Fuentes insinuava en la seva editorial d’avui,
21 de desembre, és senzillament la menys dolenta de les solucions per continuar
guardant bous i esquelles. Però quan la credibilitat de les raons i les
amenaces de Catalunya està en joc cridar més no serveix de res. Cal actuar. Mas
hauria de sortir a la palestra i dir què pensa fer. No n'hi ha prou amagant
l’ou a l’hora de decidir amb qui negocia el pressupost. Omnium ja fa temps que
té una bona idea però CiU sap que en la situació actual, un tancament de caixes
és, gairebé segur, un camí sense retorn. Amb el PP desatado i viento en popa o
s’accelera el procés per trencar amb Espanya o ens passem 25 anys més pidolant.
Aquesta és la tria que CiU té ara entre mans. De moment camina a la corda fluixa, el problema és que la barra de contrapès és un tal Duran...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada