dimecres, 11 de gener de 2012

I Mas mirant cap a Escòcia...

Cameron juga al tot o res. Davant la doble intenció de Salmond (més autonomia fiscal o independència) el premier britànic opta per apostar fort i anar ràpid: vol que la pregunta sigui independència sí o no. En aquest marc sembla que les intencions del govern escocès podrien quedar en un no res atès que no hi ha una clara majoria favorable al trencament: un fracàs en aquesta consulta enterraria probablement, no solament el govern de Salmond sinó també l’articulació futura d’una nova proposta de secessió.

Cameron té pressa i ha llençat ja les amenaces pertinents. El ministeri d’economia britànic ja ha començat a atiar el “papus” dels perjudicis econòmics que genera la incertesa sobre la data del referèndum. Salmond ha respost posant la data que li convé i remarcant que en la pregunta cal donar la possibilitat als escocesos d’optar per un augment contundent dels poders (sobretot fiscals) del seu parlament cosa que no ha agradat gens al Sr. Michael Moore que ja ha saltat dient que el parlament escocès no pot convocar referèndums encara que sigui solament consultiu (això sí que em sona, encara que no sembla possible una oposició radical a la realització de la consulta)

I Mas que mira cap a Escòcia. Ep! Queda clar que ni Mas és Salmond ni Mariano Rajoy és Cameron: tampoc Catalunya és  Escòcia i molt menys Espanya és la Gran Bretanya. Val la pena assenyalar aquestes obvietats per no confondre’s però també em sembla clar que les diatribes polítiques entre els governs d’ambdós casos aniran segurament del mateix pal: administrar el temps polític i gestionar el dret a decidir: és a dir posar data, afinar el calendari i fer la pregunta oportuna.

El govern català va amb cert retard i encara no ha decidit quan s’ha de fer la consulta ni sobre què cal consultar. A dreta llei, cal dir que això no constava al programa electoral de la coalició i sí la elaboració d’una llei de consultes. De moment per a CiU la consulta té més d’amenaça d’intercanvi de cromos que de realitat política. Apostar per un referèndum sobre el pacte fiscal – encara que sigui en la línia del concert econòmic basc – és  una vaguetat atesa la poca consistència d’aquest terme: per ser legals primer demanaria pactar un model concret a Madrid – cal passar altre cop pel ribot d’Espanya? – i desprès sotmetre’l a votació. Un referèndum sobre un pacte fiscal in albis podria ser un revés fatal per a Mas si no pogués assegurar-ne la consecució posterior, ara bé, aquest revés també podria ser l’empenta final cap a la secessió. En canvi apostar per una pregunta de tot o res (com vol per Escòcia el Sr. Cameron), amb certs interrogants, a Catalunya podria esdevenir directament un èxit favorable a la independència. Tampoc estaria malament que els catalans poguéssim triar entre independència sí, independència no  o concert econòmic, però sembla que CiU no aposta per aquest model (no sé pas quin avantatge té el concert econòmic sobre la independència però en reconec les virtuts sobre la dependència actual). Sigui com sigui, l’únic escenari que ens consta de contemplar cada cop més és el d’un resultat desfavorable a la independència.

El Mas que mira a Escòcia no podrà mirar-la eternament sense prendre cap decisió. La seva legislatura acaba justament en les dates en què Escòcia ha cridat a urnes... A no ser és clar que la decisió sigui avançar les eleccions. Amb un PP tancat en banda en la seva collada econòmica i recentralitzadora i encara que CiU a Madrid jugui ara a fer el pilota i la gara-gara per veure si en treu algun rèdit, si l’atzucac a què es veu abocat Mas el tenalla prou, podria ser que les eleccions fossin, posem pel cas, la primavera del 2013... Llavors seria indispensable que qualsevol partit que aspiri a què Catalunya ocupi el seu lloc entre les nacions sobiranes presenti una proposta de referèndum al seu programa electoral.  Encara podria ser que en 2014 nosaltres com Escòcia féssim el primer pas seriós per recuperar, tres-cents anys després, allò que ens varen prendre per la força de les armes... I Mas mirant cap a Escòcia.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada