A poc a poc les figures es mouen al tauler. El PP ha mogut
fitxa i, sense girar el tauler per passar del joc de l’Oca (LOFCA per als
autonomistes) al parxís, ha decidit avançar. Ara resulta que el PP treballa per
un sistema singular (com si singular no hagi estat el “tu treballa, jo cobro”
dels darrers 300 anys). I és que les enquestes del CEO espanten mes rere mes.
A Catalunya ja coneixem prou els perills del joc de l’Oca i
no sembla pas que la proposta del PP ens pugui ajudar a sortir del pou, ni ens
aboni l’hostal, ni ens commuti la presó, ni ens presti el fil d’Ariadna per
sortir del laberint... tampoc és d’esperar doncs que ens pugui evitar la mort
que significaria tornar a començar amb Espanya.
Els avantatges: el pont, els daus i les oques són les
esperances d’una CiU acovardida pel pes estadístic de les preguntes. Tot i que
saben que els populars trabuquen els daus bons pels falsos sempre que poden, de
moment se’ls escolten. Tot i saber-se el conte par coeur n’Alícia ha mossegat el formatge i ja se sap, a vegades et
fa gran i a vegades petita: gran als ulls de Madrid i petita als del Principat.
La independència està a un tomb de dau, mentre el govern
bada i juga: de LOFCA a LOFCA i tiro perquè em tofca...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada