divendres, 17 de febrer de 2012

Mas, el mirall del món i la puta i la ramoneta

Per segona vegada en poc temps el senyor Mas aboca declaracions per a la parròquia sobiranista-independentista-pactefiscal fora de les nostres fronteres. Ja ho va fer al diari alemany Der Spiegel i ara li ha tocat al francès Le Monde. Un veritable mirall del món. I és això el que es deuen pensar a CiU: tenir Europa convençuda de la viabilitat de Catalunya com a Estat pot resultar un element essencial per obtenir el pacte fiscal. Serveix per mantenir la tensió en les negociacions. A més, saben perfectament l’orgasme patriòtic que encara provoquen les accions tipus Abat Escarré a bona part del seu electorat.

No sé pas si presentar el greuge al món civilitzat servirà perquè els bàrbars deixin de tustar-nos la closca mentre ens foten la cartera. Tampoc sé si serveixen per aturar els pronòstics de les agències de qualificació. La internacionalització de la demanda catalana pot ser un puntet d’ajuda davant la majoria absoluta del PP a Madrid, però el problema és que a Catalunya el missatge que es transmet amb temes com la reforma de la Corpo o el pacte del minièstic són totalment contradictoris amb aquestes declaracions internacionals. Fa tota la sensació que la fórmula sigui: estem disposats a cedir sobirania identitària a canvi del pacte fiscal. O vist d’una altra manera, per la pela estem disposats a deixar de ser el que hem estat durant més de mil anys. I això sense saber de quin refot de pacte fiscal estem parlant!

Però i si ni una cosa ni l’altra? I si no hi ha peles i ens continuen botzinant a cau d’orella les nostres maldats i atonyinant-nos...Cal que vagi alerta Convergència, no sigui que l’anorreament que pronostica en Pujol, arribi de la seva mà.

Sé que no és políticament correcte però en català tenim una dita que va com anell al dit als moviments de la política: fer la puta i la ramoneta. A mi tant ramblejar i alhora anar als cinc estrelles ja em cansa.

... Per cert, en castellà tenen una altra dita terrible, ordinària, misògina i violenta, però que descriu molt bé certes actituds mesetàries: o follamos todos, o la puta al rio. És la reacció previsible al final del cafè per a tothom. No cal dir qui és la puta en aquest cas...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada