dijous, 9 de febrer de 2012

Tifes



Per repartir el joc (o eliminar algú) a tot el món hi ha cançonetes infantils. És el cas de la famosa tinker, tailor, soldier, sailor, rich man, poor man, beggar man, thiefanglesa. En castellà seria el tema pito, pito gorgorito (o colorito) i en català tindríem l’uni – dori – teri – coteri – xaca – laveri – vidi – vidó compta bé que dotze són, o allò més senzillet de... si tu te’n vas nero, nero, nero, si tu te’n vas nero, nero, nas...

La “recadera” Camacho és com una repartidora de pizzes que sorteja els embussos: sempre arriba abans i reparteix les notícies. A més reparteix joc com qui compta persones escandint clarament els versos per començar el joc infantil. A en Duran li ha tocat amagar el cap sota el braç recolzat a la paret mentre la colla del no pacte fiscal s’amaga. I mentre compta a desgana va covant les ganes de portar la missatgera davant del botxí, perquè sap que en un moment o altre els missatgers són occits pels seus amos. Però mentre cueja, la màgica Alicia s'ageganta mentre retalla la porció del formatge dels pressupostos i va dient que és que no era prou bo o no tenia prou forats pudents. Tot plegat pura comèdia.

Mas s’ha amagat sota el rellotge del temps de Peter Pan i diu que el joc de l’amagatall durarà ben bé un any. Els tres mosqueters del PSC (Nadal, Tura, Maragall, i Geli – tots sabem que en realitat els tres mosqueters eren quatre), s’amaguen a la panxa del bou com en patufet que d’insignificants com són hi caben tots. Sembla que en Duran li agrada més l’un-dos-tres-pica-paret i on pot fer trampes per immobilitzar l’alcalde de Vic i la seva colla – a qui té una tírria infinita – .

Algú ha perdut i cal tornar a repartir: calder, sastre, soldat, mariner, ric, pobre, captaire...lladre!. Definitivament quan parlem de polítics la versió anglesa de la cançoneta sembla que és la que més escau i és que no cal que ens robi els quartos, el que més ens prenen és el pèl.

Sense que hi hagi d’haver evidència de parentiu etimològic, he pensat en la semblança del mot anglès thief  amb el català tifa. Ser un tifa no és ser exactament una tifa de vaca però és ser quelcom força inconsistent. De fet em sembla que l’etimologia de tifa ve del grec typhos (igual que tífus) i significava vapor / emanacions vaporoses. És claríssima la relació amb les tifes i els tifes... i no ho és pas pel seu caràcter escatològic sinó per ser inconsistents i etèries. Molts dels polítics que ens menen són uns tifes, uns a l’anglesa i els altres a la catalana.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada