dimarts, 10 d’abril de 2012

La Pepa, la vaca cega i el xoc de trens


Les darreres intervencions de personatges rellevants del Partit Popular (Montoro, Aguirre, de Llanos) m’han fet pensar que la retòrica del “antes roja que rota” és ben present en el partit que governa l’estat – i també, per dissort, en el que és a l’oposició – . El seu deliri els porta a imaginar-se abans “una Espanya intervenida que desunida”. Celebren la Pepa però enyoren l’absolutisme. Prefereixen el nou Napoleó que poden ser les draconianes mesures que imposi l’Europa dels creditors que perdre quota “nacional”. Al cap de vall pensen que intervinguts els catalans serem més espanyols en la desgràcia i la pobresa del que han aconseguit fer-nos ser en l’opulència i el malbaratament que ells han propiciat munyint la vaca cega per portar la llet en tartana a fer iogurt a Alburquerque. 

No sóc cap politòleg ni estudiós d’aquests tipus de topades, el que s’ha anat anomenant xoc de trens però em fa tota la sensació que mentre ells han posat la locomotora de l’AVE a tota màquina nosaltres muntem trenets turistics a la Pobla i anem en vetustos regionals i rodalies. La física em diu el que pot passar en la topada entre dos cossos a velocitats substancialment diferents: recula més i s’abonyega més el més lent. Curiosament, la vaca de la mala llet sempre em proposa la mateixa solució per difícil que sigui: posar un topall a la seva i construir la nostra via.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada