dilluns, 23 d’abril de 2012

Les roses veïneres


Recordo com ens fèiem lliures
saltant els murs rocallosos
per furtar les roses veïneres.

Nas a nas, escollíem l’ofrena
profanant jardins i passeres.

Ni murs ni espines amansien el desig.
Tampoc del dany que llavors no intuíem
del nostre drac, de la nostra cova secreta,
quan de rosa en rosa delmàvem la terra.


Sant Jordi, 2012


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada