Les fugues de l’estat espanyol.

La frase que ha deixat anar el ministre d’Interior Sr. Fernández Díaz per expressar el seu descontentament amb la sentència del Tribunal Europeu de Drets Humans que ha fallat en contra l’aplicació retroactiva de la doctrina Parot en el cas d’una membre d’ETA és espectacular:  “Si l’alliberem es fuga” i és que els ciutadans, per a la justícia espanyola, tot i fora de la presó, continuen essent delinqüents. I ho són fins al punt que tot i disposar de llibertat hi ha el risc que fent-ne ús fugin. Com pot fugir de la justícia una persona lliure? I en tot cas, per què hauria de voler fugir-ne? Cap periodista ha fet aquestes preguntes al ministre?. La concepció que té Espanya de la justícia internacional queda ben il·lustrada en aquesta frase que expressa almenys tres coses: no acceptem la justícia internacional, els terroristes, encara que hagin saldat comptes amb la justícia, seran sempre terroristes i per tant culpables i la reinserció social ni existeix ni se l’espera. Un alliberament d’una persona sense causes pendents, fruit de l’acompliment de les sentències imposades  i seguint els preceptes legals no pot generar cap fuga. El que sí que genera és una bufetada majúscula al sistema judicial espanyol. Les declaracions del ministre en canvi sí que esperonen una altra fuga, la que molts estem desitjant: fugir definitivament d’Espanya i de la seva peculiar concepció de la justícia i l'acumulació de sentències europees que la fan culpable.