La legislatura d’en Mas ha estat curta. La d’en Rajoy,
malgrat la majoria absoluta, també pot patir una retallada... el retallador
retallat. I és que les majories
absolutes intervingudes pràcticament no ho semblen. Administrar el tempo de la
petició del rescat pot ser una estratègia per conservar de moment la cadira i poder
vendre fum dient que ja es veu el final de la crisi mentre s’espera el moment
en què Espanya també haurà de votar.
Sigui com sigui, en la propera legislatura catalana toparem
amb unes eleccions espanyoles. Quan es faci la convocatòria
i segons el moment en què es trobi això de l’estat propi, el frenesí espanyolista pot ser brutal.
Amb l’electorat espanyol gens alliçonat en el tema federal, i més aviat sempre
disposat a respondre a les crides numantines, els principals partits estatals
hauran de competir proposant models d’estat... si és que en tenen cap de nou.
Per ara, cap del dos grans partits espanyols advoca per cap proposta que
s’allunyi gaire de la sacro-santa Constitució vigent. Vist el
panorama... què penseu que proposaran?
Unes eleccions espanyoles poden ser un fre evident, i no
solament temporal, al procés de consulta que s’hagi de dur a terme a Catalunya.
Tenint en compte que la prioritat del govern català serà en primer terme pactar la legalitat d’aquesta amb Madrid i que això no és gens facil, el president Mas, ja ha situat el final del trajecte més o menys cap al 2020. Per si de
cas ha tirat llarg , entre altres coses per si Rajoy no
resisteix l’embat del rescat i cau com altres caps de govern europeus per culpa
del la crisi. Mas
espera un negociador.
Ras i curt, en Mariano pot encarar les negociacions amb la
majoria absoluta que té actualment, amb rescat o sense, o esperar a convocar o a ser convocat a eleccions perquè el poble
espanyol designi negociador.
Pel que fa a la Catalunya de després del 25N, encara que
sigui lleugerament encaminada cap a la plena sobirania, també hi ha preguntes: com
evitaran els partits favorables al dret a decidir el desinterès vers unes
eleccions espanyoles? Si és que ho fan, amb quines propostes hi participarien?
Quins arguments donarien a la contradicció de voler ser elegit com a
representant d’un Estat que qüestiones, més encara del qual et vols acomiadar?
Ben sincerament, caldria participar en unes eleccions en què tant el programa
del PP i el PSOE plantegessin propostes que conduïssin a anorrear Catalunya econòmica i culturalment?
És
probable que la confrontació de legitimitats democràtiques ens aboqui a
consultes múltiples, sigui a través de referèndums o sigui a través de la
convocatòria anticipada d’eleccions a Espanya. Fins ara l’argument principal per proposar una consulta a
Catalunya ha estat reivindicar la legitimitat democràcia del subjecte Catalunya.
Quan Espanya plantegi una acció democràtica , i no em refereixo necessàriament
a preguntar si Espanya vol o no que Catalunya sigui independent, sinó a unes
eleccions generals o a una consulta sobre model d’estat, què farà Catalunya? No
penseu que prendre-hi part es pot interpretar com una renúncia del propi
subjecte?
En fi, crec que tal com estan les coses una convocatòria electoral avançada
a Espanya tornaria a trencar el timing previst per Mas i descolocaria els partits catalans que haurien de triar
entre accelerar la configuració de l’estat propi, triar un procés
d’independència exprés o tornar a volar cap a la teranyina espanyola sabent que això darrer
portaria Catalunya a ser immobilitzada i conservada al fil de la inanició
mentre li succionen els darrers fluids vitals.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada