Ara que dorms

Ara que dorms i el son et camina endins

i se t’acotxa als confins de la pell.

Ara que al coixí reposa l’abisme i la dolcesa,

sobre el renovat miracle de la pell adormida,

proferiré el bon dia amb la besada

i esperaré l’instant en què et remoguis,

per desvetllar, entre carn i pell, la son.

Roger Revilla

21 de març de 2013