La mare que els va matricular!!

Reconcebudament retornem a les matrícules, i és que venen eleccions.

El Quico que vanaglorieja i en Puig que la té millor que la d’en Duran perquè ell sí que l’ha ficat dins, allò que es diu ben bé a sobre, mentre que a l’altre li va de gairell i no l’encerta i l’ha posat al costat que no és ben bé el mateix ni convoca els mateixos plaers nacionals.

Els mossos i la guàrdia urbana, que de trempats nacionals a tot arreu n’hi ha, omplen butlletes d’amonestació mentre l’Alícia, en els seu país meravellós de somnis electorals, ara troba útil això anar identifiCAT (als reaccionaris ja els va bé d’identificar l’enemic sigui amb pegats, estrelles o triangles de coloraines).

Com ens provoca això de burxar baixet i sense escometre el fons de la qüestió. Com ens agrada somoure baixeses per distreure al personal. Quanta estultícia per amagar la mare dels ous. Deixeu-vos de pegots i adhesius i agafeu la matrícula per les banyes. Si el tema del pacte fiscal el portem com les matrícules anem llestos: posarem l’adhesiu del pacte fiscal allà on dúiem la E de finançament. La mare que els va matricular!!!

Agost de les matances

Els tancs s’acarnissen a  Síria i el consell de seguretat de l’ONU, com massa sovint passa, juga al joc de la pilota o més aviat a allò que en dèiem jugar a “mate”. Encara que, ben pensat, aquí sembla que la norma iinternacional no permet salvar ni ressuscitar ningú.

El que sí que està mort i enterrat és en ZP. L’altre dia – curiositats de la política – va ser ell mateix qui va sortir en públic a anunciar les seves exèquies; vestit de mort, amb cara de mort però sorprenentment loquaç i venent rodes de molí, com sempre, en nom del govern d’Espanya que ens ha salvat de la crisi anunciava la convocatòria a les urnes (no les de cendres mortuòries sinó les electorals).

El PSC per no rematar-se posposa el seu congrés pels volts de Nadal: potser l’estovament ambiental propi de l’època ajudarà a discernir sobre l’aplicació de l’eutanàsia a les sigles del partit o potser (posats a somniar) la majoria absoluta que treurà Rubalcaba i la Chacón a Espanya els estalviïn els maldecaps de tants enterraments com hauran de fer.

 

Als Estats Units una colla de freakys malalts de Déu i dels manaments ultraconservadors i neoliberals tenen en escac mat al quasi desgovern d’Obama i han fet passar les morades fins i tot al partit republicà. En castellà ja ho diuen: cria cuervos ... sovint no s’esperen ni a que estiguis mort per a treure’t els ulls.

Les finances mundials continuen improvisant la redistribució de la riquesa a costa de l’empobriment de gairebé tothom i la mort segura de milers de persones: la banya d’Àfrica ha comprat quasi tots els números d’aquesta loteria de la mort.

L’agost és temps de matances desapercebudes, temps de poques reaccions i indignacions. I és que el descans, fins i tot l’etern, durant les vacances té un altre preu i sobretot ens proporciona un oblit lleuger. No és d’estranyar que polítics, assessors i criminals concloguin amb allò tant conegut de: matem-ho.