dilluns, 25 de juny del 2012

Adelson, CiU i el blandiblub moral de Hobbes



Rebre lliçons ètiques dels que contornegen la moral en funció dels seus interessos, no sé a vosaltres, però a mi em toca molt els nassos.

La política de supervivència poc té a veure amb la moral amb què CiU vol emparar-se per justificar la catifa vermella que li estan posant al senyor Adelson:  més aviat ens pot dur al canibalisme. Aquest concepte hobbesià que redueix la moral social a l’acompliment de les lleis que unilateralment i aleatòria dicta l’Estat i fa prevaldre una visió decimonònica dels conceptes de decència, honestedat, seny, i bons costums sembla ser el mantra de la formació autonomista.

Per a CiU l'única moral que existeix i s’encarrega prou de divulgar i predicar amb l’exemple, és la moral pública: cap interès en la dignitat inherent de l’ésser humà, cap preocupació pel respecte al medi, cap sentiment de pèrdua espiritual. CiU és el blandiblub de la moral: un moc que es contorneja i s’adapta segons els interessos dels que dicten les lleis. A hores d’ara tots sabem que entre els que dicten lleis hi ha els ricatxos ultradretans que atemorits per la pèrdua de negoci en la bacanal de joc asiàtica i espantats per les polítiques d’Obama respecte dels beneficis del joc internacional volen salvar els mobles assegurant-se els tripijocs en països de pandereta.

El negoci immobiliari ha permès als partits que tocaven cuixa mantenir-se en el poder sense gaires preocupacions. Ara tot a canviat. Necessiten amb urgència un nou proveïdor. Que sigui de dubtosa reputació i es faci amb els gàngsters internacionals de les finances no és un problema... estan acostumats a tractar amb delinqüents.

L’home és un llop per a l’home resava la màxima del filòsof; potser CiU es pensa que deixant-se copular pel magnat dels casinos i traient-ne el plaer momentani, desprès, com una mantis religiosa, podrà devorar al mascle incaut. Però els negocis sí que són llops per als negocis o és que potser, per posar un exemple, no tindrà conseqüències fer-li la “ola” a un declarat opositor del president dels EUA...

Quina moral coherent ens ha de permetre ser alhora – tal com predica el president Mas a les Amèriques – Silicon Valley i las Vegas,? La resposta és clara: cap. Encara que és possible que aconsegueixin alguna cosa amb característiques mixtes: un desert de creativitat.

dijous, 7 de juny del 2012

El pitjor dels porcs


Des d’allò de la Invencible que la grandíssima no han aixecat del tot el cap. Va continuar durant segles practicant la delinqüència estatal i l’espoli en colònies cada cop més misèrrimes fins a les darreries en què els darrers emplaçaments assimilats noten el vedell que encara xucla quan la mamella ha deixat de rajar. España em recorda el delinqüent que vol escapolir-se de la justícia  venent-se com a garant del sistema, proposant-se com a delator o amenaçant d’estirar de la manta perquè a algú li quedin els peus al descobert.

Fins ara Espanya jugava a ser el delinqüent que pot anar cometent petits delictes sense que mai arribi la garjola. Amb la crisi s’ha destapat el despropòsit de la construcció espanyola (la nacional i la del maó), i han quedat al descobert els tripijocs dels grans partits per amagar l’ou, la pols, i Bankia sota l’estora, tot plegat per intentar aixecar la camisa a la UE.

A les pel·lis, quan el delinqüent es converteix en xantatgista és que el delicte no és menor i a la llarga sol enredar-se la troca i acostuma a acabar força malament. La fatxenderia del xuleta que es creu la peça clau encara que sigui per demèrit té en preu caríssim en la diplomàcia. Europa finalment sap amb qui se les heu i la jugada no quedarà impune. Entre els PIGS (porcs en anglès) , Europa perdonarà abans un deutor que un traïdor: ara per ara Espanya és el pitjor dels porcs. El gran problema és que per Europa Catalunya també és Espanya i em sembla que de moment continuarem engreixant aquesta enorme productora de purins finançers i polítics.