El pitjor dels porcs

Des d’allò de la Invencible que la grandíssima no han aixecat del tot el cap. Va continuar durant segles practicant la delinqüència estatal i l’espoli en colònies cada cop més misèrrimes fins a les darreries en què els darrers emplaçaments assimilats noten el vedell que encara xucla quan la mamella ha deixat de rajar. España em recorda el delinqüent que vol escapolir-se de la justícia  venent-se com a garant del sistema, proposant-se com a delator o amenaçant d’estirar de la manta perquè a algú li quedin els peus al descobert.

Fins ara Espanya jugava a ser el delinqüent que pot anar cometent petits delictes sense que mai arribi la garjola. Amb la crisi s’ha destapat el despropòsit de la construcció espanyola (la nacional i la del maó), i han quedat al descobert els tripijocs dels grans partits per amagar l’ou, la pols, i Bankia sota l’estora, tot plegat per intentar aixecar la camisa a la UE.

A les pel·lis, quan el delinqüent es converteix en xantatgista és que el delicte no és menor i a la llarga sol enredar-se la troca i acostuma a acabar força malament. La fatxenderia del xuleta que es creu la peça clau encara que sigui per demèrit té en preu caríssim en la diplomàcia. Europa finalment sap amb qui se les heu i la jugada no quedarà impune. Entre els PIGS (porcs en anglès) , Europa perdonarà abans un deutor que un traïdor: ara per ara Espanya és el pitjor dels porcs. El gran problema és que per Europa Catalunya també és Espanya i em sembla que de moment continuarem engreixant aquesta enorme productora de purins finançers i polítics.