El Tercer sector fora de joc.

Ja abans de l’esclat de la crisi alguns ens queixàvem de l’excessiva dependència de les entitats respecte de les subvencions governamentals - és un clàssic - . Amb la crisi, tota exploració de noves fonts de finançament se’n van anar en orris i les poques aportacions privades que hi havia s’han esfumat. Bona part del  Tercer Sector s’ha quedat amb el cul a l’aire i amb una única font d’ingressos: la subvenció o el benaurat conveni. És ben clar que no hi ha quota de soci que pugui sustentar ni substituir l’esforç que un govern hauria de fer a través de les imposicions econòmiques als ciutadans.

Semblava que la col·laboració público-privada era la garantia per arribar allà on l’administració no arribava. En canvi s’ha demostrat que l’atenció ha anat molt més enllà i el Tercer sector estava de fet cobrint aspectes essencials de la nostra atenció social. Sense la retroalimentació a què ens havíem acostumat l’invent ha fet aigües.

La urgència i la desesperació però també el possibilisme, la supervivència, també de la seva pròpia elit deu haver empès a les entitats del Tercer sector amb perfil més empresarial a acceptar el finançament alternatiu que els han proposat des del Govern. Aquesta és la prova de com de fotut i pendent de la respiració assistida està el nostre estat del benestar.

El pedaç que es proposa des del Govern amb aquesta Marató contra la pobresa no resoldrà l’atzucac en què ens trobem. Sabem a quins projectes i a quines entitats anirà adreçada la col·lecta, en sabrem els rèdits? Les peles recollides seran per atendre necessitats que ja s’atenien amb altres fonts d’ingressos o per obrir noves línies de treball contra l’exclusió?

Venent la solidaritat com a acte econòmic estrictament voluntari es perverteix el concepte de solidaritat i de voluntariat. Acabar amb la pobresa a casa nostra no pot ser un acte de voluntarisme ha de ser una prioritat de país.

Sóc partidari de corresponsabilitzar el món empresarial amb el sosteniment del món associatiu però si del que es tracta és de posar les bases per anar acceptant el trasllat de la responsabilitat de garantir drets cap a les butxaques privades vol dir indiscutiblement que la nostra democràcia ja ha begut oli. S’adona el Tercer Sector que acceptant l’almoina està renunciant a aspectes essencials de la democràcia?

Al Tercer sector li ha costat fer-se un nom reconeixible i no ho ha acabat d'aconseguir. Pot ser que aquesta acció allunyi de la marca un seguit d'entitats que ja tenien dubtes sobre la mercantilització del valor afegit que pregonaven i amb elles marxarà el valor afegit i el prestigi.

Representant a qui representen, donant servei a qui donen servei, tenint clars els arguments i les causes de les desigualtats en la nostra societat, l’anomenat Tercer Sector en fer d’acompanyant del Govern en aquest passeig fúnebre de l’estat del Benestar i de receptor de la seva proposta de recapta dominical se situa fora de joc. Fora del seu propi joc.