Robar paraules al temple

Al temple de la paraula no s’hi va a ofendre. Al temple de la paraula les paraules no poden ofendre, perquè si allà ofenen pel sol fet de ser paraules, on podrem dir la veritat? Els juristes no poden esdevenir els amos del verb, del sentit del verb, d’un sentit concret del verb, no poden imposar-nos una llengua forastera encara que s’expressi en català.

De les botigues on s’escatima gènere o tornen malament els canvis se’n diu que són uns lladres i els lladres roben. Que no es pugui dir al Parlament allò que es diu al carrer, no és només un atac a la llibertat d’expressió sinó també un atac a la vivesa de l’expressió de la llengua catalana. Potser és que, per manca d’ús, el nivell de competència de la presidenta en aquesta llengua, no li permet filar prim en temes d’expressions pròpies.

Ja ho he dit al facebook : usurpar, prendre, escatimar, furtar, fotre, enganyar, retallar, engalipar, minvar, atracar, piratejar, assaltar, saquejar, desnonar, succionar, rebentar, segrestar... i sí, senyora presidenta, encara que al costat d’alguns d’aquests verbs sembli poca cosa, Espanya també ens roba, i a més ho fa en una única llengua: no en siguem còmplices.