L’acció d’estat que emana de la política actual està traslladant
sistemàticament la responsabilitat de l’acció social a la població mentre es dedica,
també sistemàticament, a resoldre els temes financers d’una elit escollida:
aquests són els nous privilegiats del segle XXI. Es deixa d’acomplir amb el
garantisme a què les lleis internacionals, estatals i nacionals obliguen els
poders públics i es trasllada la responsabilitat al bonisme – tant que els
agrada aquesta paraula per maldir de l’oposició – de la societat civil.
L’estat fa figa i demana caritat per fer caritat des de les ONG enlloc d’acomplir
el seu deure d’assegurar els drets dels ciutadans i les ciutadanes. Aquesta marató,
tal com jo ho veig és un deixament de la tasca i les responsabilitats
governamentals i també del paper de les ONG que li faran costat.
Em diran que en un moment així hem de córrer tots el mateix
camí i seria cert si no fos que ja fa temps que alguns sabem que els que corren sempre són els mateixos. Ells, des de la
ciutat profanada de la democràcia, esperaran la nostra arribada esbufegats i ens prendran també la notícia. S’alçaran ufanosos
davant nostre i ens robaran el mínut de glòria prenent-nos el
verb que diran amb complaença: “Νενικήκαμεν”
(Hem vençut!). Mentre cansats els
corredors de fons morirem una mica més amb la dignitat arrabassada. Aquesta és la nostra Marató:
nosaltres som Filípides sense alè i muts de ràbia. La de TV3 per la pobresa és una cursa que ja hem perdut.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada