Mentre a la llum
pública repeteixen el mantra d’obtenir una majoria absoluta per poder conduir
Catalunya cap a l’Estat propi, el senyor Duran Lleida va tirant aigua al vi. No
em crec que a en Duran no li puguin tapar la boca, ni rebatre’l, ni esmenar-lo,
i per tant interpreto que és fruit d’una estratègia. Quina?
Punt número 1: la
por al fracàs o el jo ja ho deia:
L’autèntic pla B de
CiU és Duran Lleida. Si fracassa l’estat propi, amb Mas defenestrat, sempre
tindran un possible recanvi de líder per refer ponts amb l’autonomisme-evolucionisme
constitucional.
Punt número 2:
entre el país i l’esquerra primer el partit.
Els partits
polítics abans que dissenyar el futur estat propi dissenyen el seu futur en l’estat
propi. Quan l’espanyolisme comenci a ser residual, la batalla per l’espai de la
dreta s’haurà de jugar entre el que quedi
d’un PP catalanitzat i Unió Democràtica. L’espai central tant de la
banda dreta com de l’esquerra l’ocuparan les forces provinents de Convergència, Esquerra i PSC (o l’invent
que en resti) i a l’esquerra sempre hi estarà Iniciativa i les propostes de
nova cultura democràtica com les CUP que encara que no entrin en el Parlament
tindran segur un paper destacat en el futur polític de l’esquerra del país.
Atraure Esquerra
cap a un govern que hagi de claudicar en temes socials i en polítiques d’esquerra
a causa de conjuntura econòmica és restar força a un partit que un cop assolit
el que fins ara era el seu missatge de capçalera, quedaria desubicat, perdria
força. Mas s’apuntaria l’èxit nacional i ERC perdria els suport del votant de
centre-esquerra. Convergència podria moure’s més lliurement en aquest espai perquè
la dreta seria d’Unió. Esquerra perdria l’ocasió de significar-se com a
centre-esquerra i les noves possibles opcions en aquest espai a Catalunya
encara estan a les beceroles. La disputa de l’espai social-demòcrata ha tornat
a començar.
Punt número 3: garantir
el pa de demà.
No és només que a
la coalició governant li hagi vingut la por de trobar-se soleta prenent la
decisió més transcendent del país en els darrers 300 anys – potser una miqueta
també – es que la mutació del país està en marxa i per prudència, en territori desconegut cal endinsar-s’hi
amb la partida visualitzada. I en aquesta partida, pràcticament assegurada al
Parlament una majoria sobiranista, pot ser
que a CiU no li convingui tant una majoria absoluta com tenir lligat a l’adversari.
Duran s’encarrega de desactivar aquesta majoria mentre marca el seu espai propi
en comptes de l’estat propi. Així les
coses, CiU triarà Esquerra com a crossa sobirana i com a garantia de seguir
governant en el futur.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada