Bèlgica: a prendre nota.

A Bèlgica quan ja s’han batut tots els rècords d’estat sense govern – que no d’autèntic desgovern com passa a altres llocs... – sembla que es comença a jugar la partida de la liquidació. En el balanç final els actius que tinguin les parts de cara a la negociació de la secessió seran principals per obtenir els rèdits desitjats. En aquesta línia sembla que es pot voler inscriure el canvi de nom de la Communauté française  pel de Fédération Wallonie – Bruxelles. És clar que, en una hipotètica però per alguns més que probable desaparició de l’estat belga actual, la batalla principal es lliurarà a la ciutat de Brussel·les i  per la ciutat de Brussel·les.

Per Catalunya serà interessant veure quins mecanismes democràtics es posaran en funcionament, si és el cas, per escatir com quedarà configurat el nou mapa. El complicat sistema sobreposat de nivells administratius a Bèlgica – la constitució reconeix comunitats i regions -  dificultarà aquesta tasca i per als catalans els escenaris complicats són una llaminadura: podrem prendre’n nota.

L’estat belga fruit de les tensions entre les potències europees després de l’era napoleònica pot tornar a sotmetre’s al judici dels veïns europeus. Què diran en ple segle XXI França, la Gran Bretanya, Alemanya o Holanda sobre qualsevol nova composició? Quin paper hi jugarà la representació lingüística (no oblidem que a banda de la comunitat francesa i la neerlandesa existeix també l’alemanya). Tots a apuntar com a posseïts.

Que un dels sis fundadors de la Europa de després de la II guerra mundial recondueixi, cent vuitanta anys després de la seva creació, la seva fesomia d’estat no deixarà indiferent ningú, especialment a Europa Occidental on semblava que la mutabilitat de les fronteres no era objecte de discussió. El quadern de notes treurà fum.

També serà interessant veure quin serà el paper que jugarà i el que s’atorgarà a la monarquia. Pot ser que a aquestes alçades s’hagi acabat el paper o la tinta del boli però caldrà buscar recanvi tot seguit perquè aquest no serà un tema menor.

De tota manera a Bèlgica no es pot dir que sempre les coses es facin ràpid, per exemple: la constitució oficial en neerlandès va ser reconeguda en 1967 i en alemany en 1991. Si s’ho prenen gaire amb calma potser no ens caldrà gastar gaire tinta ni paper perquè nosaltres hi haurem arribat abans... tant de bo!