LGTB

Les entitats LGBT estan en una cruïlla, viuen un moment lax i tens alhora: malviuen. La laxitud ve del fet que després d’un període d’estratègia i objectius legals més o menys compartits i atacats de forma polièdrica s’ha passat un una fragmentació autocomplaent en què els melics associatius tenen més importància que la pròpia raó associativa i que la societat mateixa. No és que la feina de les entitats sigui baldera, és que és fragmentària i per tant innòcua per a la transformació social. S’ha passat sense reflexió ni argumentació de la reivindicació a la prestació d’uns serveis de qualitat raonable però no excelsa. La tensió rau en el fet que en situació de crisi aquests serveis generen competència entre les mateixes entitats i també  amb serveis professionals privats:  les entitats tenen les de perdre. Només una aposta per la mancomunitat d’aquests serveis pot ajudar a pal·liar la disminució de recursos públics a què les entitats ja han de fer front. També en l’àmbit de la representació dels col·lectius front a les administracions cal adoptar mesures de sanejament: per part de les entitats i per part de les institucions. A grans trets: l’espai institucional no ha de substituir ni l’espai privat de reflexió ni, encara menys, l’espai privat d’acció. La precarietat, l’atomització i els particularismes han propiciat els darrers anys  i per deixament que l’espai públic es converteixi en el referent de les aportacions de les entitats BLTG davant de la ciutadania. Aquesta dilució d’allò públic amb allò associatiu seria desitjable si els organismes que en resulten tinguessin un paper vinculant i decisori sobre les polítiques que els atenyen. En no ser així acaben per ser una representació repetitiva i poc eficaç en què sovint les entitats entomen estoicament les actuacions de les institucions i les institucions capegen les crítiques de les entitats. Les entitats TGLB han d’emancipar-se i per a fer-ho el més sensat és optar per una federació que les aglutini i en el si de la qual es puguin debatre i posar en funcionament els mecanismes que en possibilitin un reviscolament, un augment de la qualitat, una estabilitat financera, un enriquiment ideològic. Tot això les entitats GBTL no poden fer-ho sense establir profunds contactes amb el Tercer Sector espai en el qual una federació d’entitats LGTB actualment és una mancança important. Imprescindible ha de ser també el treball conjunt d’entitats en l’espai internacional i en la projecció de la nostra realitat de país. A què estem esperant?