Per segona vegada en poc temps el senyor Mas aboca
declaracions per a la parròquia sobiranista-independentista-pactefiscal
fora de les nostres fronteres. Ja ho va fer al diari alemany Der Spiegel i ara li ha tocat al
francès Le Monde. Un veritable mirall del món. I és això el que es
deuen pensar a CiU: tenir Europa convençuda de la viabilitat de Catalunya com a
Estat pot resultar un element essencial per obtenir el pacte fiscal. Serveix
per mantenir la tensió en les negociacions. A més, saben perfectament l’orgasme
patriòtic que encara provoquen les accions tipus Abat Escarré a bona part del
seu electorat.
No sé pas si presentar el greuge al món civilitzat servirà
perquè els bàrbars deixin de tustar-nos la closca mentre ens foten la cartera. Tampoc sé si serveixen per aturar els pronòstics de les agències de qualificació. La
internacionalització de la demanda catalana pot ser un puntet d’ajuda davant la
majoria absoluta del PP a Madrid, però el problema és que a Catalunya el
missatge que es transmet amb temes com la reforma de la Corpo o el pacte del
minièstic són totalment contradictoris amb aquestes declaracions internacionals.
Fa tota la sensació que la fórmula sigui: estem disposats a cedir sobirania
identitària a canvi del pacte fiscal. O vist d’una altra manera, per la pela
estem disposats a deixar de ser el que hem estat durant més de mil anys. I això
sense saber de quin refot de pacte
fiscal estem parlant!
Però i si ni una cosa ni l’altra? I si no hi ha peles i ens
continuen botzinant a cau d’orella les nostres maldats i atonyinant-nos...Cal
que vagi alerta Convergència, no sigui que l’anorreament que pronostica en
Pujol, arribi de la seva mà.
Sé que no és políticament correcte però en català tenim una
dita que va com anell al dit als moviments de la política: fer la puta i la ramoneta. A mi tant
ramblejar i alhora anar als cinc estrelles ja em cansa.
... Per cert, en castellà tenen una altra dita terrible,
ordinària, misògina i violenta, però que descriu molt bé certes actituds
mesetàries: o follamos todos, o la puta
al rio. És la reacció previsible al final del cafè per a tothom. No cal dir
qui és la puta en aquest cas...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada