Es veu que el PSC, vull dir el PSOE a Catalunya, no votarà a favor de la moció de CiU al Congrés de Diputats sobre el pagament del famosíssim fons de competitivitat. Joaquim Nadal s’enterrarà uns quants dies en l’oprobi més pregon i recordarà les seves declaracions no gaire llunyanes en què no només assegurava el vot afirmatiu del PSC sinó que instava indirectament a CiU que presentés la moció. Els socialistes a Catalunya a cada bugada perden un llençol i pràcticament només els queden els mitjons desaparellats amb què intenten tapar-se les vergonyes com sovint fan els actors en les escenes compromeses. Però per més que vulguin dissimular ja ningú no s’empassa - és que ja ni s’entenen - les seves entortolligades i rocambolesques explicacions. Arriba en mal moment la votació, enmig d’una campanya per les eleccions municipals que cada vegada s’assemblen més a una revàlida de les nacionals del novembre o una avançada de les estatals de l’any vinent. Ho té magre el PSOE a Catalunya... o té molt magre. Les escenes pseudoeròtiques que ens està oferint aquests dies i les que ens pot oferir d’aquí a les properes eleccions amb el mitjonet a l’entrecuix poden ser “espectacularrrss! Fins que no acceptin el que ja tothom veu clar i ells no volen veure: com el rei, el PSC, perdó, el PSOE a Catalunya, va nu!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada