Flaires de campanya

Primera sentor de campanya: a Arenys vàrem aprendre que allò que ocorre en un municipi petit pot tenir un abast i una transcendència enorme per al país. Després d’aquest exemple es fa difícil rebatre aquells que opinen que les eleccions municipals poden ser el fonament del nostre dret a decidir i es comprèn que s’hi aboquin amb zel i vehemència... provatures. Fan proves ERC, Rcat, SI, Democràcia Catalana, les CUP, un farcell d’opcions independents. A veure què en surt. Amb tot els prats d'aquestes eleccions locals emanen uns efluvis certament variats; olors que flairen l’ambient i poden també influir la contesa o fins i tot en algunes poblacions arribar a intoxicar-la. Un d’aquests flaires s’il·lustra amb l’anunci electoral de Plataforma per Catalunya en què l’any 2025 tres persones humanes (impossible saber-ne el gènere i menys la identitat sexual) salten a corda vestits/vestides amb burca. Aquest anunci es reforça amb l’aquiescència de la majoria de forces polítiques de centre dreta i centre esquerra que han decidit no entrat a sac amb la qüestió per no prendre-hi mal. Mentre, Sarkozy i Berlusconi per una banda i Dinamarca per una altra intenten capgirar el tractat de Schengen i en fer-ho donen arguments a la insensatesa de PxC i al PP. Un altre dels ensums de la campanya són les retallades. Com si del dia dels innocents es tractés i afanyats per penjar llufes als ciutadans el govern retalla ninots sense solta ni volta i l’oposició se’n queixa i en nega la necessitat. La pregunta però és molt senzilla: quan es formin els nous consistoris quin d’ells no haurà de retallar despeses, personal i serveis? El darrer dels meus tufs de campanya fa referència a tot el que els alcaldables prometen que modificaran sense tenir-ne competències o sabent que la seva realització depèn del pressupost d’un altre. Per a molts polítics les promeses que no es poden acomplir per culpa dels altres deuen ser com promeses acomplides. Vanitosos com són encara no saben que tots naixem culpables...