Diuen que els forts terratrèmols al planeta desplacen l’eix terraqüi. Els terratrèmols electorals desplacen els eixos centrals de la política i la percepció que els ciutadans i ciutadanes en tenen. Entre totes les lectures que han anat apareixent després dels resultats de les eleccions encara no n’he vist cap que apunti cap a la reubicació dels eixos centrals del vot a Catalunya. Entre l’eix esquerra – dreta i l’eix sobiranisme – unionisme és clar que les darreres eleccions apunten cap a una hegemonia de la dreta en tots dos àmbits. La societat del benestar ha desplaçat l’eix de valors cap a la dreta (prèvia la incorporació d’algunes reivindicacions de l’esquerra: aquelles que no damnificaven el model econòmic). L’apalancament de la població majoritària en les estructures capitalistes (de dretes) en moments de crisi és total. La identificació amb el valors radicals de l’esquerra és absolutament minoritària. El votant que s’identifica amb l’esquerra s’absté més que no pas el que s’identifica amb la dreta. Els que volen canviar el món desisteixen; els que ja els està bé com van les coses s’hi aboquen. El panorama no és gaire esperançador i podem esperar un rebrot de la tensió sobiranisme – unionisme basada altre cop en un identitarisme tronat i marcat per la distinció entre nosaltres i els altres en què els altres que ho tinguin més pelut siguin els forasters de la interjecció d’interessos entre CiU i el PP (els immigrants de sempre). El sobiranisme basat en els drets i el progrés social ha quedat reduït a la mínima expressió. L’independentisme poc a poc es fa de dretes i divideix l’independentisme d’esquerres. La independència com a proposta de transformació social d’esquerres ha mort. Algunes veus apunten cap a la necessària construcció d’un espai d’esquerra nacional – jo ho anhelo de temps – però erren el tret quan només són capaços de proposar coalicions electorals: els canvis han de ser molt i molt pregons. Deixar de presentar-se a les eleccions pot ser molt més alliçonador que intentar salvar els mobles de l’edifici polític sacsejat pel terratrèmol. En el futur escenari de bipartidisme dreta sobiranista – (ultra) dreta unionista, a CiU li tocarà jugar tots els papers de l’auca: centre dreta, centre esquerra, sobiranisme, independentisme però crec que difícilment aquest rol li donarà més rèdit electoral: la gent n’està farta de mitges tintes. La indignació creixerà com l’escuma en aquest escenari. Suposo que com sempre l’esquerra estarà temptada de mimetitzar amb la indignació però errarà si no canvia totalment les formes. Només una esquerra amb noves formes de fer política podrà guanyar en un futur les eleccions.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada