Preguntes desesperades sobre un problema de densitat

Un rere l’altre els governs europeus van caient cap a la dreta. En societats líquides sembla que el més sensat és semblar líquid. Però no és igual si ets aigua o oli, si véns la dilució freda d’ambdós. Necessari és que se’t percebi líquid, no barreja. Encara que la mentida líquida i la veritat líquida passin igual pel sedàs de les informacions les barreges tendeixen a encallar-s'hi . L'esquerra ha volgut barrejar aigua i oli.

La solidesa dels valors fonamentals de les democràcies occidentals impulsada després de la Segona Guerra Mundial, el màxim exponent de la qual és la Declaració Universal dels Drets Humans – per cert, gens escorada cap a l’esquerra – fa aigües... o olis... I és que l’esquerra té un problema de densitat, de gruix que diria en Pujolet. Des de l’11 M fins al 22 M (ara totes les dates s’han de consignar així per la força d’una cosa tan líquida, quasi etèria, com l’èxit de les fórmules de comunicació) l’esquerra ha consentit en una interpretació de dretes dels valors fonamentals de la societat. Ha consentit que s’exprimís l’honradesa fins a liquar-la; ha liquat el proïsme assegurant que l’altre estarà millor com més ric siguis tu. Ha acotat cap i orelles quan se li ha recriminat no plantar cara al capitalisme i ha combregat amb K. Popper i el millor dels móns possibles. Ha negligit la defensa de les persones i la llibertat i s’ha alineat amb el classisme i la burocràcia. Ha entrat al temple que és el nostre planeta i s'ha pixat a les columnes. No ha pretès transformar el poder sinó abastar-lo.

Un valor sòlid de la humanitat perquè és un valor biològic és la seguretat. El projecte de vida, l’economia, i el concepte de l’altre són tres puntals de la seguretat humana. Si els nostres projectes de vida semblen de dretes, la nostra economia és de dretes i la percepció defensiva de l’altre és majoritària; no és lògic que gent, fins i tot la que tradicionalment es considerava d’esquerres, es vagi decantant cap el vot de dreta. Actuen amb liquiditat o amb coherència? Quin model d'esquerres practicable els oferim? Qui ha estat líquid i qui sòlid? Qui ha estat incoherent? Perquè hem permès que la sensació d’indefensió davant de l’altre sigui més real que la indefensió davant l’atzucac financer i econòmic en què es troba el nostre món? Perquè per més que el remenis l’oli sempre sura sobre l’aigua?