Les eleccions generals de l'estat espanyol han vingut marcades pel moviment anomenat del 15M. Fa dos dies semblava que ens faltava un pas per a la revolució. Com que no és possible que els indignats siguin gairebé el 26
o el 30% de la població que s’absté (segons cada territori), llegint els
resultats electorals podem dir que els indignats a l’hora de votar ho fan en
termes d’una realpolitik ben diàfana.
O sigui que entre arreglar el món o conservar la nevera assortida triem sempre
la segona opció... res de nou sota la capa del cel.
Seguint aquest criteri podem concloure que la indignació a
Espanya és vot al PP i que a Catalunya, encara que ens pugui sorprendre, els
indignats tenen molt de CiU. La indignació, doncs, i sempre seguint el sentit
del vot, no és d’esquerres, ni independentista, de fet aquests darrers som, en
l’imaginari de les lectures post electorals, una minoria absoluta, una colla d’arreplegats
vaja....
Tampoc seran ni d’esquerres ni independentistes les
solucions que el nou govern de l’estat apliqui. Quina novetat!!!
Entre les lectures agosarades que podem fer en destaquem una:
atesa la gran participació, la gran majoria de la població de l’estat espanyol
està encantada amb la democràcia que tenim, ergo
està encantada amb els polítics que tenim, i molt especialment que Espanya està
encantada amb Mariano Rajoy. És a dir, si ho volem, a Espanya tenen el millor
líder de la millor democràcia del món i a Catalunya tenim l'inefable Duran. Això sí,
estem terriblement indignats. Ja em perdonareu però... quins collons que
tenim!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada